dilluns, 9 de juny del 2014

Últim post, de què és l'hipertext a ser un 'expert' en hipertext

I fins aquí l'últim post.

Amb aquesta assignatura es pot dir que hem après motles coses....tot i que després de llegir Gonaçal Maios  potser em considero bastant ignorant.

Hem llegit textos molt interessants, com Castells, Olson, Lakoff i com no, Compàs Montaner. He après molt sobre la hipertextualitat. Coses a destacar, el caos i la influència que pot arribar a tenir, o l'efecte blogging i les seves capacitats, la poesia hipertextual, a vegades molt i molt paranoica, però interessant, i les històries, des de la mítica afternoon de Joyce a les mes actuals.

Ha sigut un semestre intents, molt intens. Ha sigut una assignatura que per mi, ha donat molta feina, amb moltíssims textos a llegir, però que tot i així, ha sigut una aventura hipertextual que m'ha permès conèixer aquest nou món.

Així doncs, molta sort a tothom i un plaer haver compartit aquest temps amb vosaltres.

Wiki Revolució

Interessant Ted Talk de Wael Ghomim, un executiu de google, activista d'internet del món àrab (d'Egipte en particular).
La revista TIME l'ha inclòs en un de les 100 persones més influents del món.
En aquest video, Ghonim parla d'internet i del salt a la revolució democràtica d'Egipte. Parla d'una pàgina de Facebook en record a les víctimes de la violència del règim.
Tal i com diu ell a la Ted Talk:

'el poder de la gent es més forta que la gent al poder'


Noves modalitats d'escriptura en l'aparició de noves modalitats de lluita social

Avui en dia, els recursos d'internet són un dels mitjans més comú per movilitzar masses socials. Les noves tecnologies, i en particular, les noves formes d'escriptura tenen un rol molt important a l'hora fer arribar missatges a la societat en forma de alerta pública.

El fenomen de blogging permet a qualsevol usuari compartir idees, pensaments, expressar punts the vista o informar de qualsevol tema. A més, cada dia, més i més gent, incloent nens són usuaris d'aquest mitjà de comunicació. A més, amb una bona formulació del problema, amb una gran xarxa social i forum, les discusions poden durar mesos i atraure molta atenció.

La importancia d'aquest mètode per tal d'informar al públic i atraure l'atenció de comunitats de diferents problemes és la manera més eficient de disseminar la informació. Per exemple, si comparem la manera tradicional, amb els recursos del blog hom arriba a un nivell molt més elevat de comunicació, ja que a més d'arribar a molta gent, es poden deixar comentaris.

Els blogs que anomeno a continuació, suggerits per Joan Compàs a l'assignatura de Escritures hipertextuals, en són un bon exemple de blogs relacionats amb la primavera àrab:


  
·       Primavera árabe http://es.wikipedia.org/wiki/Primavera_%C3%81rabe

·       La revolta àrab, país a país   http://www.vilaweb.cat/noticia/3840918/20110128/revolta-arab-pais-pais.html

·       Revolta al món àrab   http://www.324.cat/especial/2094/altres/Revolta-al-mon-arab

·       Primavera árabe: ¿apogeo de la Web?   http://www.rsf-es.org/grandes-citas/dia-contra-censura-en-internet/a2011-dia-mundial-contra-la-censura-en-internet/frente-a-la-censura-solidaridad-en-la-red/

·       El ciberactivismo y la Twitter revolution   http://www.dandodatos.com/2011/10/el-ciberactivismo-y-la-twitter.html

·       Revolución entre ‘tweets’: La Primavera Árabe y los cambios en el periodismo    http://www.cafebabel.es/article/37496/revolucion-entre-tweets-primavera-arabe-periodismo.html

·       La primavera árabe, ¿la primera revolución Facebook?   http://www.nato.int/docu/review/2011/Social_Medias/Arab_Spring/ES/index.htm

·       La primavera árabe   http://www.solidaridad.org/uploads/documentos/documentos_revista_60_06419a93.pdf

·       Lali Sandiumenge   Guerreros del teclado  http://sajafia.blogspot.com/  

·       Guerreros del teclado http://blogs.lavanguardia.com/guerreros-del-teclado/

·       Manuel Castells: Movimiento y política   http://www.lavanguardia.com/politica/20111022/54234096793/movimiento-y-politica.html


·        http://www.infoamerica.org/icr/n05/majdoubi.pdf




 Aquestes pàgines web posen enfasi en compartir informació en diferents àmbits dels drets civils dels ciutadans. Fins i tot, a vegades treballen amb altres medis, com ràdio i televisió per tal d'incrementar la difussió dels temes.

Amb aquesta iniciativa en suport als blogs i el 'periodisme online' s'ha aconseguit incrementar la opinó pública sobre diferents temes importants a la nostra societat.



Anàlisi lexicomètric

Aquest és el meu anànlisi lexicomètric.

Per fer-lo, he utilitzat el programa de tractament de textos de corpus textuals AntConc. Antconc es una programa gratuït dissenyat per a aquells que estan interessats a estudiar la manera que certes paraules es relacionen una amb altra en el llenguatge.

Per aquest anàlisi lexicomètric he triat un blog en anglès sobre els drets humans a Rwanda:

http://rwandansrights.org/

En aquest blog, creat per diversos activistes especialistes en drets humans es poden trobar diversos articles sobre la situació actual del país pel que fa als drets humans. La història de Rwanda ha estat marcada per varis períodes d'abús dels drets humans. Així doncs, el meu granet de sorra per ajudar a aquest país a donar-se a conèixer a la comunitat internacional.

Així doncs, per el meu corpus, he seleccionat 22 articles dels apartats següents:

En un primer anàlisi, la paraula que apareix més vegades és 'the'







Després de fer un stopword amb les paraules 'soroll' (the, and, have, a, in, to, that, u f, for, on, by, been be, are were, , hethis, about org, it...) la cosa canvia considerablement, i es comença a veure les paraules claus dels textos analitzats.

Aquestes paraules principals són (entre parèntesis, el número de 'hits'):

Rwandan (89)
rights (76)
rwanda (64)
human (62)
government (51)
campaign (42)
people (42)
global (41)
genocide (39)
rwandans (34)
natural (22)
green (29)
blue (28)
red (28)
political (25)
justice (24)
children (23)
international (22)

Pel que fa a la primera paraula, veiem que, en el nostre cas, és un adjectiu: rwandan, o ruandès.
Quan mirem exactament amb què està associat, veiem el següent:


Si fem un cluster de la paraula 'rwandan' veiem que majoritàriament, està associat amb:



the rwandan (els ruandesos), amb uns 26 hits, o amb el govern ruandès (rwandan goverment) amb 20 hits. A llarga distància, amb 9 hits, es poden veure d'altres paraules d'associació com 'for rwandan' o rwandan dialoge.

Un altre exemple és la paraula 'human'. En aquest cas, quan fem un cluster, veiem que sempre va associada a drets humans:


En aquest cas, de la combinació de paraules 'human rights', a l'hora de fer un concordance plot, veiem que surt en cada un dels textos utilitzats:


Finalment, la paraula 'government', amb 51 hits també pot ser d'interès. Amb 20 hits, el 'goverment' sempre va associat a rwandan. Però en segona posició, amb 3 hits, veiem que la paraula 'government' també va associada a 'should'. Al fer el concordance plot veiem que en 3 textos diferents apareix la combinació de paraules 'government should', és a dir, que el govern hauria de...


Així doncs, aquest anàlisi serveix per constatar que el blog analitzat,  la paraula més utilitzada es 'rwandan', i que per tant, fa èmfasi en què parla de rwandesos. D'altres paraules que acompanyen tenen a veure amb els problemes que aquesta pàgina web vol internacionalitzar a la comunitat: el 'government', 'genocide', human rights', etc. que comporten la part negativa.

dimecres, 28 de maig del 2014

readme.html


Heath Bunting és un artista britànic, nascut a Bristol al 1966. Bunting és el creador de irational.org. El seu treball està basat en la creació de sistemes que modifiquen la comunicació o els sistemes socials. En altres paraules, ell tracta d’explorar la línia fina entre l’espai físic i la xarxa.
A readme.html, Baunting intenta analitzar el que per ell és l’internet: visibilitat vs invisibilitat. A readme.html, Bunting crea una obra d’art a través de diferents enllaços disseminats per una xarxa. Es tracta d’un article que conté totes les seves paraules subratllades com a hipertext i que s’enllacen a dominis corporatius (uns 800 enllaços que no són obra d’ell, sinó que ell només intervé en la recerca i la selecció, cosa que fa que el procés de creació sigui una mica ambigua). 

Per Baunting, la visibilitat és un tema molt important, ja que a la cultura d’internet, amb temes de privadesa, búsqueda, etc., la visibilitat té un paper primordial. Així doncs, amb readme.html, quan cliques un hipertext, la paraula grisa es transforma en negre. Si obres tots els hiperenllaços, les úniques paraules que queden en gris són les paraules que descriuen la identitat de Baunting: mantenir-se invisible. 

D’aquesta manera, Baunting satiritza la comercialització a la vegada que es resisteix a ella. Tota una gran obra d’art.

divendres, 2 de maig del 2014

la ingorància en el nostre món

Aquest post va dedicat al llibre:



Gonçal Mayos y Antoni Brey (eds.) (2011). La sociedad de la ignorancia. Barcelona. Ed. Península. (Col. Atalaya 417)

Els nous avenços telemàtics actuals, juntament amb la ràpida connexió a internet i la consequent difuscio infinita de coneixements, possibiliten una gran interactivitat, productivitat i creativitat que permet una proliferació a nivell exponencial de nova informació, que passa de ser un patrimoni individual a quelcom col·lectiu. 

Aquesta creixent tecnologia, juntament amb la organització en xarxa fa que es produeixi una gran difusió de continguts que fa que la nostra societat del coneixement creixi de manera exponencial.

El que em fascina d'aquest problema, en aquest cas, es que nosaltres no podem mantenir aquest ritme. Hem creat quelcom molt superior al que nosaltres podem assimilar. Tal i com Mayos i Brey indiquen al seu llibre:

“aquest creixement supera les capacitats biològiques i genètiques de la humanitat. “

Irònicament, nosaltres com a persones creadores de tot això, estem limitats biològicament per mantenir un nivell suficient per assimilar tota la informació, cosa que ens condemna a la IGNORÀNCIA.

Això pot portar consequencies un xic contraproduents. Per exemple, som testimonis de la capacitat del poder del control a nivell global i de la societat de la ignorancia, que s'aconsegueix graàcies a la manipulació de les masses imitjançant la sobreinformació. Això pot fer que es crein móns desconectats ideologicament i contradictoris, cosa que provoca una situació d'incertesa global.
 
Oi que aquesta gran crítica a la nostra societat és fantàstica?


Podeu trobar més informació aquí, a la web de Gonçal Mayos

divendres, 28 de març del 2014

Castells i la identitat

Aquest post el dedicaré a l'escrit del famós sociòleg Manuel Castells Olivan i el seu llibre La era de la informació.

Manuel Castells és professor a Berkeley Califòrnia i els seus estudis estan centrats en el desenvolupament de tecnologies de la informació i el seu impacte a nivell social, on relaciona l'evolució econòmica i les transformacions polítiques, socials i culturals en el marc d'una teoria integral de la informació.

A L'era de la informació, Castells, intenta exposar una teoria on es mostrin els efectes fonamentals de la tecnologia de la informació en el món contemporani. Castells, primer de tot, analitza la revolució tecnològica a través del temps, que modifica la base material de la societat a un ritme accelerat.
Per altra banda, Castells, també fa èmfasi dels canvis socials i polítics (pèrdua de legitimitat, moviments socials locals i efímers, etc.). També destaca l'escala global del capitalisme, o de les economies mundials, que acaven sent interdependents entre elles.

El resultat d'aquests factors fan que hi hagi una integració global dels mercats financiers arreu del món. El coneixement i la informació són elements decisius en tots els modes de
desenvolupament, ja que el procés de producció sempre es basa en un cert grau de
coneixement i d'informació. Les noves tecnologies de la informació estan integrant el món en xarxes globals d'instrumentalitat. Aquest procés de globalització amenaça de fer prescindibles els pobles i països exclosos de les xarxes de la informació.

Castells declara la identitat com a eix al voltant del qual es construeix l'acció social i política. Descriu tres tipus d'identitats. La identitat legitimadora, la identitat projecte i la identitat de resistència. Els individus, amb la seva respectiva identitat som els que formem una xarxa. Aquesta xarxa és el resultat d'un conjunt d'interaccions, de connexions que provenen de la nostra realitat (o de la nostra identitat).